Aller au contenu principal

FERROCARRIL   SECUNDARIO   DE   GUARDIOLA   A   CASTELLAR   D'EN   HUCH

 


AVISO AL PUBLICO

 

SUSPENSION DEFINITIVA DEL SERVICIO
---------------

 

              Se pone en conocimiento del público a los efectos oportunos, que a partir del día 15 del mes de Octubre próximo, cesará definitivamente el servicio de Explotación de este Ferrocarril en virtud de lo dispuesto por el Ministerio de Obras Públicas en Decreto Nº. 2.458/1963, de fecha 7 de Septiembre de 1963.

               Por consiguiente, a partir de dicha fecha quedarán totalmente suspendidas las facturaciones de mercancías de o para sus estaciones, así como la expedición de billetes.

LA DIRECCION                                                                 

     BARCELONA, Septiembre de 1963.

 

Gairebé tots els ferrocarrils secundaris i económics espanyols van haver d'afrontar amb la poca capacitat que els havia deixat la postguerra, l'augment del trànsit de vehicles, l'aposta de l'Estat per la millora de les carreteres, i la poca empenta d'institucions i empreses, van fer que la seva subsistència fós en precari durant els anys 60 i també fos la condemna definitiva per al seu tancament a finals d'aquella década.

Això es va poder veure clarament a les ciutats amb el declivi dels tramvies i trolebusos i l'aposta pels autobusos de combustió interna. Però en els seus diferents àmbits, inclús línies de ferrocarril de via ampla o normal van anar desapareixent per no tenir els perfils de serveis que es requeria en aquella època. El que menys interessava era, com si el va ser al seu dia, si eren útils pel desenvolupament d'una determinada regió o comarca.

La sort del ferrocarril de Guardiola a Castellar de n'Hug anava molt parella amb la que va tenir la fàbrica de ciment, era un ferrocarril industrial, i per tant si els transports des de la fàbrica o cap a ella no eren del tot bons, la descapitalització que aparellava el tenir tants anus els números vermells va fer que el carrilet deixés de tenir sentit, i a més quan la seva utilitat dequeia per l'acció d'agents externs.

El declivi del ferrocarril de Guardiola a Castellar es va produir poc desprès de l'exposició de 1929 de Barcelona, any que va tenir una facturació brutal de ciment, però la rebaixa que es va produir poc desprès, la recessió econòmica i la guerra civil van fer que els números comencessin a ser vermells desprès d'acavada la guerra, i tenint que passar una post-guerra delicada. Però el que va acavar amb el ferrocarril era que ell mateix donava moltes dificultats per treballar, cosa que encaria el producte final.

També s'ha de destacar que el trànsit de passatgers, que a banda d'ésser un be públic era testimonial, sempre va ser un afagit a l'explotació degut a que el preu dels bitllets era reduit, i mai se'l va considerar, per això tenia molt poc pes específic a l'hora de definir la política de transport del tren.

Com es pot veure el l'imatge, a la reproducció del rètol de final d'explotació no es parla de Cloenda (que es allò sobrevingut externament) sinò per Suspensió (que és més imposat per l'empresa), i es per això que tothom estava concienciat del que havia de passar, i en aquest cas, el ferrocarril de Guardiola a Castellar es va mantenir a la seva sort. Va haver molt poques persones que van intentar, sense fortuna, impedir el tancament definitiu de la línia, entre elles l'alcalde de La Pobla de Lillet, que veia que tornaven a romandre MENYS comunicats. Van ser molt poscs els que van donar l'adéu definitiu al carrilet el seu últim día de servei.

Els empleats del ferrocarril no van ser abandonats a la seva sort i se'ls va incloure dins del treball habitual de la fàbrica (els que van voler) o es van jubilar. Degut a les diverses vegades que la companyia, a mode d'advertència, demanava la rescissió de la concessió, els empleats ja savien que les coses anaven mal i en qualsevol moment es suspendria el servei, a més el declivi en el transport de passatgers des de l'any 57 aísi el feia preveure, però l'any 62 ja va ser el definitiu cop de gràcia al ferrocarril, les despeses van pujar en relació als ingressos, especialment les mercaderies que no formaven par d'Asland (que van decrèixer poc, encara que anaven de baixada) en un 500 %.

Per tot això la mort del tren de Guardiola a Castellar era una mort anunciada de la que ningú es van sorprendre.