Característiques tècniquesAquest ferrocarril tenia un perfil clarament ascendent des de Guardiola de Berguedà (685 m.) fins el Clot del Moro (fàbrica Asland - 1052 m.), l'estació del qual es va anomenar Castellar d'en Huch (es trobava a 8 km. del poble) i alguns metres més d'alçada (gairebé 400). Encara que semblés extrany, per simple adherència aquest ferrocarril podia (no sense molta dificultat) superar les 42 mil·lèsimes dels trams més abruptes. El traçat constava de 73 corbes, 37 a la dreta i 36 a l'esquerra. Del total del recorregut (11.495,27 m) el 31'8% se realitzava en corba (uns 3.700 metres). Les més nombroses es trobaven en torn als 80 metres de radi. El carril va ser d'orígen del tipus Vignole de 15 Kg/m, disposat en barres de 9 metres, comprat a Altos Hornos de Vizcaya en 1913. A causa de les fortes rampes les locomotores només podien remorcar una quantitat limitada de càrrega, que canviaba segons el tram de la línia, segons s'expressa en el quadre adjunt:
Per aquest motiu i com es pot veure en el quadre de càrregues, a l'arribar a La Pobla Apartador en sentit ascendent, tots els trens es tallaven perquè no hi hagués problemes de tracció. En sentit descendent els trens baixaven amb el doble de càrrega sense problemes, només s'havia d'aplicar el fré dels vagons, per això era habitual que hi hagués dos guardafrens, apart del Cap de tren i maquinista i fogoner. Els carrils es posaven sobre travesses de fusta de roure a uns 44 cms. entre elles, i es renovaben anualment unes 200. La via descansava sobre balast calcàri. |
|||||||||||||||||||||||||||
La comunicació es realitzava entre estacions mitjançant telègraf, posteriorment es va substituir pel telèfon. |
|||||||||||||||||||||||||||
La senyalització consistia únicament en uns discos de senyals situats a l'entrada de les estacions, els quals eren manegats des de l'interior de l'edifici de l'estació. |
|||||||||||||||||||||||||||
La explotació era molt senzilla, primerament mitjançant animals, on habitualment no hi havia normes. Però al comprar-se noves locomotores només funcionava una d'elles, ja que les normes no es van canviar massa i es feia l'explotació com a línia industrial. De totes formes, l'entrada en servei com a ferrocarril secundari va tenir com a modificacions importants la adopció d'horaris i ordres de servei, que eren un requisit indispensable obligat des del Ministeri. Encara que les normes s'incomplien molt sovint. |
|||||||||||||||||||||||||||
Estacions i baixadors Guardiola de Berguedà (E) Riutort-Gavarrós (E) La Pobla apartador (E) |
La Pobla de Lillet (E) Castellar d'en Huch (E) |
||||||||||||||||||||||||||
Infraestructura En éeser un ferrocaril econòmic, el seu traçat es va concebir per evitar costoses obres de fàbrica, pero en anar paral·lel al riu Llobregat, inevitablement l'havia de creauar en diverses ocasions, sents aquests els ponts més significatius: Pont metàl·lic sobre el Llobregat (3º) Pont sobre el riu Bastareny Primer pont sobre el riu Llobregat Segòn pont sobre el riu Llobregat Pont sobre la riera Gavarrós Pont sobre la riera Quart pont sobre el Llobregat |
|||||||||||||||||||||||||||
Vía Configuració de la viaa, perfils de via i agulles. |
|||||||||||||||||||||||||||
Horaris Taules d'horaris de servei en diferents anys. |
|||||||||||||||||||||||||||
Estadístiques Viatgers transportats i transport de mercaderies. |
|||||||||||||||||||||||||||
Dades Econòmiques Capital de la companyia i resultats d'explotació. |
|||||||||||||||||||||||||||
Organització Organigrama de la companyia, salari dels empleats, condicions de treball, organització del treball i prinicipals càrrecs de la companyia. |
|||||||||||||||||||||||||||
Bibliografia Compendi de llibres i revistes que parles del tren de La Pobla total, parcialment o sobre carrilets. |