Característiques tècniques

Aquest ferrocarril tenia un perfil clarament ascendent des de Guardiola de Berguedà (685 m.) fins el Clot del Moro (fàbrica Asland - 1052 m.), l'estació del qual es va anomenar Castellar d'en Huch (es trobava a 8 km. del poble) i alguns metres més d'alçada (gairebé 400). Encara que semblés extrany, per simple adherència aquest ferrocarril podia (no sense molta dificultat) superar les 42 mil·lèsimes dels trams més abruptes.

El traçat constava de 73 corbes, 37 a la dreta i 36 a l'esquerra. Del total del recorregut (11.495,27 m) el 31'8% se realitzava en corba (uns 3.700 metres). Les més nombroses es trobaven en torn als 80 metres de radi.

El carril va ser d'orígen del tipus Vignole de 15 Kg/m, disposat en barres de 9 metres, comprat a Altos Hornos de Vizcaya en 1913.

A causa de les fortes rampes les locomotores només podien remorcar una quantitat limitada de càrrega, que canviaba segons el tram de la línia, segons s'expressa en el quadre adjunt:

Per aquest motiu i com es pot veure en el quadre de càrregues, a l'arribar a La Pobla Apartador en sentit ascendent, tots els trens es tallaven perquè no hi hagués problemes de tracció. En sentit descendent els trens baixaven amb el doble de càrrega sense problemes, només s'havia d'aplicar el fré dels vagons, per això era habitual que hi hagués dos guardafrens, apart del Cap de tren i maquinista i fogoner.

Els carrils es posaven sobre travesses de fusta de roure a uns 44 cms. entre elles, i es renovaben anualment unes 200. La via descansava sobre balast calcàri.

La comunicació es realitzava entre estacions mitjançant telègraf, posteriorment es va substituir pel telèfon.

La senyalització consistia únicament en uns discos de senyals situats a l'entrada de les estacions, els quals eren manegats des de l'interior de l'edifici de l'estació.

La explotació era molt senzilla, primerament mitjançant animals, on habitualment no hi havia normes. Però al comprar-se noves locomotores només funcionava una d'elles, ja que les normes no es van canviar massa i es feia l'explotació com a línia industrial. De totes formes, l'entrada en servei com a ferrocarril secundari va tenir com a modificacions importants la adopció d'horaris i ordres de servei, que eren un requisit indispensable obligat des del Ministeri. Encara que les normes s'incomplien molt sovint.

Estacions i baixadors

Guardiola de Berguedà (E)
L'estació de correspondència amb el tren del Central Catalan des d'Olvan a Guardiola (posteriorment va entrar en la xarxa de Catalans).

Riutort-Gavarrós (E)
Una estación intermèdia amb aprovisionament d'aigua, a prop del torrent del Clot del Forn.

La Pobla apartador (E)
Estació amb diverses vies, en forma de semi-cercle per aprofitar millor el terreny. A ella arribava l'aeri de les mines de Catllaràs.

La Pobla de Lillet (E)
L'estació era la més important de la línia en el moment de la tracció animal, i des de llavors la més gran en extensió degut a l'espai ocupat per les cavalleries.

Castellar d'en Huch (E)
El nom de l'estació era només perquè l'estació estava al terme municipal del poble, encara que tothom li anomenava "El Clot del Moro", perquè era el lloc on estava assentada la fàbrica de ciment Asland. En ella estaven els tallers de la companyia i el dipòsit de locomotores.

Infraestructura

En éeser un ferrocaril econòmic, el seu traçat es va concebir per evitar costoses obres de fàbrica, pero en anar paral·lel al riu Llobregat, inevitablement l'havia de creauar en diverses ocasions, sents aquests els ponts més significatius:

Pont metàl·lic sobre el Llobregat (3º)
Pont metàl·lic de 19 metres de llum (el més llarg de la línia), situat al quilòmetre 4,189. Estava dividit en 2 trams de 9,5 metres apoyados en 1 pilar, es trovaba en el quilòmetre 9,900.

Pont sobre el riu Bastareny
pont de formigó de 10 metres de llum en un sol arc, situat en el quilòmetre 0,106 de la línia. Encara dins de la població de Guardiola de Berguedà.

Primer pont sobre el riu Llobregat
pont de formigó i pedra natural format per tres arcs, un central de 18 metres i dos laterals de 7 metres. Es trovaba en el quilòmetre 0,550 i pasava d'una de la llera esquerra a la dreta del Llobregat.

Segòn pont sobre el riu Llobregat
pont de formigó i pedra natual format per tres arcs, un central de 18 metres i dos laterals de 7 metres. Es trobava en el quilòmetre 1,290 i pasava de la llera dreta a l'esquerra del Llobregat.

Pont sobre la riera Gavarrós
pont de mamposteria amb un arc de 8,5 metres, es trobava en el quilòmetre 4.

Pont sobre la riera
pont de mamposteria amb un arc de 8,5 metres, es trobava al quilòmetre 9,900.

Quart pont sobre el Llobregat
Situat a l'entrada de la fàbrica Asland, construït amb mamposteria i tenia un arc de 14,5 metres, amb un ample per dues vies.

Vía

Configuració de la viaa, perfils de via i agulles.

Horaris

Taules d'horaris de servei en diferents anys.

Estadístiques

Viatgers transportats i transport de mercaderies.

Dades Econòmiques

Capital de la companyia i resultats d'explotació.

Organització

Organigrama de la companyia, salari dels empleats, condicions de treball, organització del treball i prinicipals càrrecs de la companyia.

Bibliografia

Compendi de llibres i revistes que parles del tren de La Pobla total, parcialment o sobre carrilets.