Direkt zum Inhalt

 Cronologia

15-07-1901

Davant el notari Manuel Borràs i de Palau es va fundar la companyia compañía General de Asfaltos y Portland, essent el seu fundador el Compte Eusebi Güell i Bacigalupi.

Eusebio Güell
Retrat d'Eusebio Güell fet per autor desconegut

18-09-1901

El Governador Civil va donar un permís per un projecte d'aprofitament d'aigües del Llobregat al senyor Joaquím d'Abadal, propietari de la finca on s'instal·laria la fàbrica Asland, el Clot del Moro.

22-10-1902

Cessió dels drets d'aprofitament a la Societat Asland.

1901-04

La construcció de la fàbrica Asland va durar uns quants anys degut a que no hi havien bones infrastructures de transport. Per aquest motiu es realitza tota la obra de fàbrica desmantellant 60.000 metres cúbics de roca al lloc per cubrir 5.100 metres quadrats de fàbrica esglaonada en 14 pisos.

1902-03

La maquinaria es va comprar a Norteamerica en Allis Chalmers i Pelton Water Wheel, sent l'intermediari el Sr. Guastavino.

1902

Desprès de rebre la negativa per part de T.F.E.M.B. per la continuació de la línia des de Guardiola fins a Castellar de n'Huc, no poder trobas sortida fins a Campdevànol, Asland va concebre el projecte de ferrocarril des del Clot del Moro a Guardiola.

1902

S'adquireix un tren de carretera a la firma Best Manufacturing de San Leandro (California), un locomòvil de vapor 15 tones i sis vagons de 18 tones de càrrega màxima.

25-07-1904

S'inaugura la fàbrica del Clot del Moro, començant la seva producció de ciment l'1 d'agost d'aquell any.

21-11-1904

S'inaugura el tram de ferrocarril des d'Olvan a Guardiola de Berguedà del ferrocarril Manresa-Guardiola (T.F.E.M.B.)

1904-05

El transport des de la fàbrica fins Guardiola es va fer amb el tren de carretera fins que se li va prohibir per part de la Direcció d'obres públiques de Barcelona el seu ús per carreteres públiques, per la qual cosa a partir de llavors es va haver de fer el carreteig del ciment amb caballeries.

1905-06

S'adquireix a la firma alemanya Arthur Koppel material de via per un tren d'ample de 600 mm. Es va adquirir a la firma Liebrecht el material mòbil indispensable.

Chalet de Catllaràs
Xalet de Catllaràs, atribuit a Antoni Gaudí, era el lloc on residien els enginyers de les mines de Catllaràs

04-03-1906

 Es legalitza interinament la existència de la via per R.O. amb la condició que s'obtingui la concessió de la forma deguda.

31-10-1906

Es sol·licita la concessió d'un ferrocarril d'acord amb la Llei de Secundaris de 30/04/1904.

22-12-1905

Encara que pel funcionament dels forns d'Asland es necessita carbó i des del 1901 es va fer l'aprovisionament a partir de les mines de Catllaràs, en aquesta data Asland va comprar definitivament les mines, que fins llavors van estaven arrendades a Antoni Planas I Olivé.

1906

Degut a la altura de 1300 metres de les mines de Catllaràs es va instalar per part de la companyia Carsten & Fabian un aeri per baixar mitjançant petites vagonetes penjades el carbó fins la carretera de Guardiola de Berguedà a La Pobla de Lillet.

1907

Es posa en marxa l'aeri a les mines desprès de moltes dificultats amb el temps que van fer endarrerir la seva construcció. Les mines estaven en un bosc amb un traçat de tren industrial de 600 mm d'ample que unia tot el complex. En ell hi havia a més un xalet modernista que s'atribueix a Gaudí.

1906-08

Es van adquirir dues petites locomotores després de la legalització provisional de la companyia per la realització del servei fins la concessió definitiva.

01-11-1908

El rei Alfons XIII va visitar la fàbrica Asland en diversos automòbils des de Guardiola de Berquedà a l'apartador de La Pobla de Lillet, on va pujar al tren reial composat per una locomotora i diverses jardineres (improvisades amb vagons de mercaderies).

22-01-1909

Es concedeix sota l'auspici de la nova llei de Ferrocarrils Secundaris i Estratègics de 26/03/1908 la concessió que es va demanar a l'ampara de la llei anterior de 1904, però amb diferències.

Fàbrica de ciment
Fàbrica Asland del Clot del Moro durant el seu periode d'abandó. Foto autor.

21-06-09

Ratificada el 2 d'agost es va atorgar la conessió del F.C. Secundari de Guardiola a Castellar d'en Huch, i durada de 99 anys.

1911

Sinicia la construcció de la linia en tota la seva extensió amb les premises ja establertes de canvi de pes del carril i corbes de 40 metres, aprofitant la explanació ja feta de l'antic traçat Decauville. S'acaven les obres el 1912 a falta de la estació de Castellar d'en Huch (Catellar de n'Huc) degut a que encara estava amb expedient d'expropiació.

23-08-1912

La companyia sol·licita una pròrroga d'un any, degut a l'expedient d'expropiació.

24-03-1913

Es realitza el projecte definitiu de l'estació de Castellar de n'Hug que fou aprovat per R.O. de 24/04/1913.

30-04-1915

S'autoritza la instal·lació d'una via apartador a la sortida de la estació de Guardiola, que serviria per l'aprovisionament directe de carbó provinent de les mines del Fa, que es trasportava per un locomòvil. Abans d'aquest sistema s'havia de fer el carretatge de diferents maneres, cosa que retardava el treball.

1921

Es preprenen les obres per obrir el tram La Pobla-Castellar.

21-11-1922

Es fan les proves oficials, encara que l'obertura es retarda degut a que la companyia vol fer un apartador a Castellar de n'Hug.

Pavellón de España en la Exposición de 1929
Foto del Pavelló d'Espanya (obra d'Antoni Darder) a la Exposició Universal de Barcelona de 1929

02-06-1923

S'autoritzen les obres del carregador per Reial Ordre i ja poden prestar servei al mes segënt, sent autoritzada la obertura del ferrocarril el 2 d'agost.

1929

El millor any del carrilet degut a la demanda de ciment que va haver per l'exposició universal d'aquell any a Barcelona. Va arribar a transportar 137.191 tones.

1931

Comencen els problemes en ésser els gastos superiors als ingressos degut a la crisis mundial, que va afecta la compra de ciment, que va baixar al 50% de les cotes habituals.

1936-39

La guerra civil no va representar problemes pel comité obrer que es va encarregar de la fàbrica i el ferrocarril, que van continuar el seu funcionament amb normalitat. Al final de la guerra, i quan els republicans es replegaven es van produir danys a la carretera i ferrocarril, que van quedar dividits en diversos trams.

30-12-1939

Es presenta el projecte de reconstrucció de la linia. Les reparacions principals es centren entre Guardiola de Berguedà i La Pobla de Lillet.

17-04-1940

El carrilet va poder circular entre Guardiola i Castellar de n'Hug.

Carga de vagones en La Pobla de Lillet
Càrrega de vagons a La Pobla de Lillet apartador.

1941

El període de post-guerra va començar amb la característica de falta de matèries primeres, pel tren principalment l'aprovisionament de carbó i de productes metalúrgics. En aquest any s'adquireix una locomotora al Servei Militar de Ferrocarrils.

1950

A partir dels anys 50 millor progresivament la situació enconòmica a Espanya, el que va fer que pugés el trànsit per carretera. El carrilet va rebre un dur cop degut a la competència de la carretera.

1954

S'adquireix a Alemanya l'última locomotora a vapor adquirida a Catalunya.

19-05-1962

Es sol·licita el tancament de la línia per resultar escandalosament deficitària, per la qual cosa es va autoritzar de manera provisional el 14 de juny següent.

09-11-1962

El carrilet va funcionar regularment fins aquella data, quan a causa d'un esllevisament de terres el servei va quedar restringit al tran La Pobla-Castellar.

04-04-1963

S'autoritza la rescisió de la concessió que es va fer efectiva el 7 de setembre d'aquell mateix any.

14-10-1963

Va circular l'ultim tren des de Guardiola de Berguedà a Castellar de n'Hug. En acabar, la locomotora núm. 12 va tornar a La Pobla Apartador on es va apagar.

06-08-1964

Es subhasten els bens de la companyia, i resulten adjudicats al senyor Enrique de la Fuente. El traçat que circulava paral·l3l a la carretera el va utilitzar el Ministeri per eixamplar-la, el tram entre La Pobla i Castellar va quedar com a propietat d'Asland.

Finals dels 70

Es tanca la fàbrica Asland del Clot del Moro i es trasllada a Montcada i Reixac (Barcelona)